primera motivaíó

primer que tot, quant ja ho tinc acceptat que no és el mateix que assimilat, crec que qualsevol malaltia no s'acaba d'assimilar.
bé, ara que ja ho he acceptat, la meva "amiga", li direm EM, comencem a entrenar-nos.
ens proposem a fer el següent ( aquest l'explicaré per sobre ja que estic escrivint un llibre),
el primer repte en 30 dies!
el repte consisteix en poder córrer 200 metres o almenys sentir aquella sensació de quant era lliure de problemes.
he de dir que no podia córrer ni un metre per això els 200 metres.
només puc dir que han set uns 30 dies fabulosos, amb pros i contres, fatiga, impotència però amb ganes de continuar, de gaudir dia a dia, com diu el nom del blog, el no ja el tens.
no ens hem de rendir a la primera, si no surt torneu a provar les vegades que faci falta, hi haurà un moment que ho aconseguireu, que els esforços han valgut la pena.
jo mai dic la paraula NO amb temes de superació, no m'agrada, trobo una sortida fàcil i em sento com si em tallessin les ales.
si teniu una il·lusió, alguna cosa que vulgueu aconseguir, no us rendiu al primer intent, si no surt busqueu altres alternatives, oportunitats i veureu com aquell NO que teníeu al principi desapareix, si lluiteu ho aconseguiu.