imatge

os vull mostrar una imatge que val més que mil paraules.


tragueu les vostres pròpies conclusions, jo ho tinc clar!


de vegades no cal llegir tant per saber el què s'expressa.

la companya de viatge

Us vull presentar la que a partir d'ara serà la nostra companya de viatge, dic nostra per que anem dos, la EM i jo.
si que per l'-ultima experiència hi havia una panyoleta diferent, aquesta és l'oficial feta a patchwork per la meva mare, amb un petit detall que és la senyera, d'on sóc i d'on visc i d'on em sento.


jo la batejo com el meu amulet, la que em dóna les forces per continuar, la que em fa pensar quant començo a decaure, llavors penso...el no ja el tens...
clar que el no ja el tenim, des de que vam néixer tenim el no amb tot, això significa que ens hem d'oblidar d'aquesta paraula tan negativa, no es pot permetre que una simple paraula de dues lletres ens creï aquesta por.
no ens pot crear aquesta por dues lletres que sense context no signifiquen res.
en els reptes que ens proposem a la vida, em de suprimir el NO, inconscientment ja comencem amb el no, deixem-lo de banda i busquem el SI amb totes les nostres forces.
això és el que significa aquesta panyoleta per mi, qualsevol pot tenir un amulet on s'aferri a ell per aconseguir l'èxit, si no ho teniu feu-lo ara, busqueu alguna cosa que tingui sentit i que us doni energia positiva. A mi m'està donant molt bones vibracions i força, ho vaig experimentar l'altre dia.

repte-experiència

bones,
bé ahir vaig proposar-me un "petit" repte, pujar a los mallos de Riglos, una ruta de 5,5 km anomenada el camino del cielo. Normalment aquesta ruta es fa en 2h i  30'. ara vaig jo.
començaré dient que en comptes del Camino del Cielo, jo ho vaig titular Camino del Infierno!
vaig estar 8h caminant, pujant i baixant muntanya, per a què mentir, ho vaig passar realment malament. només la muntanya i jo sabem el que ha passat allà dalt.
fóra penes i al lío. ho explico detalladament al meu llibre.
Com a experiència ha set extraordinària, donant-me consells positius per tot el camí, animant-me, donant-me forces per demostrar-me que jo puc, que l'EM no em frena, un cop més m'ha ensenyat a lluitar contra ella. amb això vull demostrar que tothom podem fer el que ens proposem, costi el que costi. No us rendiu, lluiteu pel que voleu, crea una satisfacció infinita.
encara que ho hagués passat malament, que no hagués disfrutat gens dels paisatges, veient com voltors i àligues volaven sobre meu, no tenir aigua, etc... he tret coses positives, sempre s'ha de buscar el positivisme en tot el que fem.
una d'elles que gràcies amb això vaig veure dos litres d'aigua! ja que normalment no en bec, una altra que la gent que et trobes pel camí tenen molt de companyerisme i no et sent sola en cap moment, si fa falta t'ajuden sense cap compromís, anglesos, francesos, vascos, madrilenys, de tot!
un altre aspecte positiu seria que m'he donat compte que puc arribar lluny, al principi de tot no podia caminar sense un bastó, avui en dia el bastó està treient pols i jo he pujat una muntanya!
bé acabaré aquí penjant tres fotos, però abans vull agrair personalment a les dues persones que em van rescatar i ajudar a veure la llum, dos molt bones persones, de Madrid, que no em van deixar continuar sola de cap de les maneres, van deixar la seva ruta per fer la meva, estaré eternament agraïda. Gràcies!

factor clau de tot, la paciència...

ruta Camino del Cielo de riglos i les seves dades

Foto Finish amb EL NO JA EL TENS

enllaç

us passo un enllaç de Victor Kuppers, eres lo que transmites.






https://www.youtube.com/watch?v=8JFqxNjd4K4&t=256s






molt bo, ens ajuda a pensar les coses que ja es saben. explica el que us deia de la fórmula (C+H)*A

el cos m'ho demana

el cos m'ho demana si!
aquest cop a fer esport, l'activitat que més em fa sentir lliure i plena de felicitat.
ja veieu que jo sóc una persona que pensa una cosa i no li dóna voltes a buscar els per què, no no, per mi és perdre el temps, sóc una persona que ho pensa i al moment actúa, com si t'agafa un rampell doncs igual, acció-reacció.
aquest cop crec que serà a llarg termini... o no, coneixent-me...
l'altre dia no sé el per què, ni ho vull saber la veritat, em va donar per pujar una muntanya, sisi jo que no puc caminar ni un km casi, vull pujar una muntanya. això si, entrenant-me bé i assessorant-me.
primer que tot aniré a fer senderisme per llocs marcats i provar diferents nivells, forçar la musculatura i controlant la fatiga, no és un repte fàcil però ho aconseguiré. perquè? vinga que ja ho sabeu, perquè RES ENS FRENA! ni a mi ni a ningú.
si ho volem, ho aconseguim, com diu el nom d'aquest blog, EL NO JA EL TENS, oblidem-nos del no i a per el SI, dibuixem el destí marquem-nos els nostres propis obstacles, busquem objectius, confiem en nosaltres. fem-ho ara, no deixem per demà el que podem fer avui, el mañana no existe!

més reptes!

hola,
bé, després del primer repte que ja el vaig finalitzar, he de buscar altres sortides.
m'he marcat dos petits reptes no esportius, no tot ha de ser en moviment també es poden marcar objectius quiet.
doncs jo en faré tres alhora,
el primer és aprendre a escriure amb l'esquerra, ja que un dels meus "defectes" és perdre la força de la part dreta i si he de començar a signar autògrafs doncs... jeje.
fóra conyes, aquest objectiu me'l marco perquè amb aquesta vida no em de deixar d'aprendre coses, ens em créixer, i com es creix? aprenent.
el segon objectiu és aprendre la llengua italiana, direu i això? doncs perquè és una llengua que sempre m'ha agradat i ara és el moment d'estudiar-la, almenys mantenir una conversa.
però jugo en desavantatge, un dels factors de la meva amiga EM és la falta de concentració.
aquí he de fer una mica més d'esforç per guanyar aquest factor, em demostraré a mi mateixa que puc amb ella, que res em frenarà, que encara que em guanyi el primer assalt, jo guanyaré el combat.
aquesta força que em fa dir aquestes coses és la motivació, la motivació de superar-me, de lluitar, de no estancar-me i esperar a veure el que vindrà.
No! en aquesta vida no estem per estar quiets i esperar, ens fica obstacles per superar-los, per demostrar que nosaltres podem.
i el tercer és començar a estudiar criminologia, per tenir més coneixements, perquè m'agrada, potser en un futur estigui treballant en un laboratori criminalista, qui sap.
la frase típica de la gent que no té aspiració a res, és...el destí està escrit. quin destí? qui l'ha escrit? jo sóc partidària de que el destí se'l marca cadascú, quant elegeixes un camí o un altre, estàs dibuixant el teu propi destí, no hi ha cap llibre que es tituli EL DESTI DE L'IMMA per exemple, a cas quant naixem, sortim amb el llibre sota el braç? No! penseu detingudament. no tingueu por de provar maneres de fer, maneres de pensar, maneres de fer camí. NOSALTRES elegim el nostre destí.
comencem des d'avui a tenir les nostres pròpies iniciatives i... sense por!

(C+H)*A

Com no podia faltar una operació matemàtica sent jo, us explicaré que significa.


C= coneixements, que té cadascú dels seus estudis.
H= habilitats, fa referència a les facilitats que desenvolupar algunes activitats o feines.
A= actitud, la actitud tant positiva com negativa, depèn de cadascú.

llavors quedaria (coneixements+habilitats)*actitud.
Que en traieu d'això? molt fàcil.
si que tenir més coneixements que menys ajuda a obtenir més facilitat alhora de trobar la feina perfecta.
si que tenir habilitats en algunes o moltes activitats et fa sentir útils.
si sumem les dues coses obtindrem un resultat molt favorable per als demés.
què passa si la nostra actitud és negativa? quina operació ens falta fer? la multiplicació! si la nostra actitud és negativa o nul·la, quin resultat tindrà aquesta fórmula? el resultat de l'èxit serà el fracàs, ja pot ser el rei dels coneixements i la persona més hàbil del món que sense una actitud positiva no va enlloc.
què passa si tenim un actitud positiva? doncs que el resultat serà un èxit! el que compta és tenir una gran capacitat d'autoestima, aquesta és la clau per obtenir el resultat que esperem, per aconseguir els coneixements i habilitats que volem hem de tenir una actitud positiva, ens ajudarà a pujar on nosaltres volem arribar i ens farà créixer personalment.
siguem positius, siguem feliços, siguem el que nosaltres volem ser, fem que la nostra vida sigui un èxit, demostrem-nos el que valem i lluitem per aconseguir el que ens proposem.
llavors veureu com moltes portes que teníeu tancades per no confiar en vosaltres, s'obren.
memoritzeu aquesta fórmula i apliqueu-la en tot moment.

enllaç

us vull ficar un enllaç que per mi va ser de molta ajuda, és molt positiu, mentre vagi passant segur segur que dieu, ostres és veritat, jo sóc així o això em passa.
espero que el gaudiu igual que jo en el seu dia  i us ajudi a ser més positius.


es titula no fabriques fantasies cuando quieras realidades

.https://www.youtube.com/watch?v=IvTio0FJf6Y

primera motivaíó

primer que tot, quant ja ho tinc acceptat que no és el mateix que assimilat, crec que qualsevol malaltia no s'acaba d'assimilar.
bé, ara que ja ho he acceptat, la meva "amiga", li direm EM, comencem a entrenar-nos.
ens proposem a fer el següent ( aquest l'explicaré per sobre ja que estic escrivint un llibre),
el primer repte en 30 dies!
el repte consisteix en poder córrer 200 metres o almenys sentir aquella sensació de quant era lliure de problemes.
he de dir que no podia córrer ni un metre per això els 200 metres.
només puc dir que han set uns 30 dies fabulosos, amb pros i contres, fatiga, impotència però amb ganes de continuar, de gaudir dia a dia, com diu el nom del blog, el no ja el tens.
no ens hem de rendir a la primera, si no surt torneu a provar les vegades que faci falta, hi haurà un moment que ho aconseguireu, que els esforços han valgut la pena.
jo mai dic la paraula NO amb temes de superació, no m'agrada, trobo una sortida fàcil i em sento com si em tallessin les ales.
si teniu una il·lusió, alguna cosa que vulgueu aconseguir, no us rendiu al primer intent, si no surt busqueu altres alternatives, oportunitats i veureu com aquell NO que teníeu al principi desapareix, si lluiteu ho aconseguiu.

presentació

bones,
em dic Imma i tinc 30 anys, per què faig aquest blog? doncs per ficar una mica de motivació al cos i per dir-vos que no tenim excusa per aconseguir els nostres objectius.
us explico el meu cas,
tot era normal fins que el dia 5 de febrer de 2017 em van diagnosticar esclerosi múltiple, una malaltia crònica degenerativa del sistema nerviós central.
com ho he afrontat? doncs com afrontaríeu una malaltia? no gaire bé no?
però us diré una cosa, en cap moment m'he vingut avall, evidentment tinc els meus moments de prepotència, al cap i a la fi no m'he d'amargar ni perdre el temps deprimint-me si no marxarà.
com diu el dit, si no puedes con el enemigo juntate a él, és el que he fet, és la meva amiga, la que no EM deixarà sola en cap moment, la que m'ensenyarà a lluitar i guanyar-la, la que EM farà cada cop més forta i la que m'ajudarà a tirar endavant amb la frase EL NO JA EL TENS.
així que "gràcies" per ajudar-me a guanyar-te.
el que vull fer d'aquest blog és explicar-vos els reptes que em proposo per demostrar que res em frena i anar explicant anècdotes o copiar enllaços realment motivants per a qui necessiti aquesta espenta ho pugui aprofitar
també m'agradaria que m'expliquéssiu els vostres, també m'ajudarà a mi.
gràcies i a per totes!

en procés de construcció

molt bona tarda a tots,
com podeu comprovar aquest blog està en construcció, sóc novell així que paciència.