el jo interior

Bona tarda,

aquí os deixo l'última entrada de l'any 2017.

Una amiga m'ha enviat aquest vídeo, i encara que al final desitgi bon nadal i bon any nou, l'he vist més que convenient compartir-lo amb vosaltres, ja que és un clar exemple del nostre jo interior, aquell nen o nena que no podem perdre, tinguem l'edat que tinguem, sempre hem de mantenir aquest esperit. És, d'alguna manera, el culpable de la nostra felicitat.

no deixeu mai que desaparegui, cuideu-lo, encara que no us sembli, és el pilar que sosté les vostres alegries, il·lusions i la força que us dona a perseguir allò que desitgeu.

Bona entrada d'any i a ser feliços! demostreu al 2018 qui sou!

bon nadal!

us presento aquesta postal amb el meu primer llibre EL NO JA EL TENS.
que passeu molt bones festes i molt bona entrada d'any i des del dia 1-1-2018 fins al 31.12.2018 que sigueu molt feliços i no deixeu mai de perseguir els vostres somnis.

teniu la paraula

Bones tardes,
se m'acaba d'ocórrer que aquesta entrada sigui diferent. Aqui entreu vosaltres.
M'agradaria que m'expliquéssiu alguna experiència que hagueu viscut que os hagi motivat i que us hagueu sentit lleugers, amb una felicitat plena dins vostre i amb una autoestima que surten dels esquemes.
Inclús podeu explicar alguna experiència que encara no heu pogut aconseguir per  diferents motius i que us agradaria intentar-ho, alguna cosa que la desitgeu tant que no la podeu deixar escapar i que seria la "guinda del pastel".
som-hi! també vull motivació! necessito motivar-me!
feu aquest pas i veure-ho com us sentiu

la maners més dolça de trencar amb el pesimisme

bona nit gent!
avui vull compartir amb vosaltres aquest súper escrit!
dia de la constitució, dia del meu aniversari, avui en faig 31, ja he passat la frontera dels 30 i fent camí cap als 40, jeje
el que si vull compartir amb vosaltres és un regal molt dolç que no m'esperava per a res. dos amics s'han presentat a casa meva amb aquest pastís tan positiu i tan real.

i aquí vull arribar, què millor fer  queixalada amb aquesta paraula de dues lletres tan negativa i trencar amb aquests obstacles o barreres que ens impedeixen avençar., i no em cansaré de repetir-ho que EL NO JA EL TENS, ho diré les vegades que facin falta.

Trenquem aquestes petites coses que no ens permeten ser feliços i fem el pas definitiu a la felicitat, el pas que ens portarà a una vida plena, a una vida que gaudirem cada segon, cada minut, cada hora, cada dia i el més important, serem nosaltres! serem els amos de les nostres vides i no tindrem por d'equivocar-nos, tot el contrari, ens farem més forts i creurem més en nosaltres.

Siguem positius, que cadascú tregui el "jo" de dins i afrontem la vida! destruïm el NO!

comença la saga dels reptes!

Molt bona tarde/nit,
avui he començat a ser lliure, a ser jo! feia dies que estava bloquejada mentalment, buscant el per què i l'he trobat, sabeu quin és? doncs l'esport! l'esport m'ha tornat a la vida, m'ha obert els ulls, m'ha demostrat que no pot estar sense mi ni jo sense ell,
és una sensació única, repetible i les vegades que calguin, una sensació d'alliberament de cargues negatives, de treure els mals pensaments, de sentir-me més lleugera i plena de felicitat.
això és el que s'ha de fer, gaudir d'aquests moments, dels moments que realment importen a nivell personal, moments gratuïts que es converteixen en moments molt valuosos i si es poden compartir amb amistats o gent estimada millor, com he fet avui. he anat al pantà de st. Llorenç acompanyada de dues de les meves amistats, a passejar, a xerrar, a riure i sobretot a gaudir d'aquell moment que no es tornarà a repetir i ja de pas a fer el meu primer "reptillo" de la nova saga.
no deixeu de viure! no deixeu de tenir un moment per vosaltres! no deixeu de valorar-vos!


us deixo la foto finish i recordeu...el no ja el tens!

Bona sera!

bona sera ragazzi e ragazza!
vull compartir amb vosaltres la pujada a un dels cràters del volcà Etna, a Itàlia.
com veieu a falta de la panyoleta... aquí teniu el "no ja el tens" en italià, així si me la deixo...
a part de que són unes vistes espectaculars i recomanables al 100 per cent, he volgut demostrar que es pot aconseguir el que un es proposa.
Tot i amb la malaltia, he pogut veure dos  cràters, a uns 2000 metres d'altura, si que he hagut de fer més esforç que algú altre, però ha valgut la pena. Tot esforç té la seva recompensa.
No sé si és una senyal o no, però un dels cràters es va fer l'any 86, l'anys que vaig néixer.
Evidenment he baixat i he escrit la frase que m'acompnya i m'acompanyarà allà on vagi...EL NO JA EL TENS-
He complert el meu somni d'anar a Itàlia i poder veure el volcà, en estat actiu.
Una experiència única i repetible!
no deixeu mai de perseguir els vostres somnis!

 

  Crateri silvestrí, any 1986

després de Rocky ve el magnific Will Smith

avui va de pelis! aquí os deixo un trosset de pel·lícula que no cal presentar-la ni comentar-la, aquest vídeo ho diu tot...
les meves paraules aquí sobren.






https://www.youtube.com/watch?v=cOQ8LwUDOT8

Rocky Balboa!

ei, bones!!
aquí os deixo un tros de la pel·lícula de Rocky Balboa, una part motivadora, una part que hem d'aplicar cadascú de nosaltres. intentem-ho, el no ja el tenim!!! no perdem res per fer-ho.
ànims, tots podem, és més, ho sabem que ho podem fer. demostrem-ho!!
que gran Rocky!!!


https://www.youtube.com/watch?v=0ZgGs4yZvOA

repte inesperat

molt bones a tots/es,
el títol d'aquest entrada significa que he aconseguit un repte que no m'havia proposat.
Seguim amb el tema del llibre, ahir 27.10.2017 vaig firmar el contracte editorial per publicar el llibre.
repte inesperat? doncs si, al principi d'escriure no tenia pensat redactar un llibre, només eren apunts pel repte que m'estava proposant, uns apunts que deien el meu estat d'ànim, la meva superació o la no superació, els sentiments que provocaven cada pas,... del dia a dia.
cosa que anant escrivint em va sortir l'obra que avui en dia arribarà a ser pública.
Dono les gràcies al gran positivisme que desprenc, a la meva actitud tan potent que tinc respecte a l'acceptació de noves propostes i sobretot a no rendir-me a la primera i lluitar fins a esgotar les oportunitats que em vénen.
Animo i m'animo a seguir construint noves propostes, nous reptes, noves emocions i noves realitats.
jo sense esperar-m'ho he experimentat com és la felicitat en el món editorial i em sento molt feliç d'haver arribat fins aquí, ha set una lluita que m'he l'he trobat pel camí, una lluita inesperada però sabia que no l'havia de deixar i arribar fins al final.
aquest jo diria que és un gran exemple de que el destí el construïm, hem d'obrir camins i seguir-los. Tard o d'hora descobrirem on ens porta.
no tinguem por d'experimentar coses noves, si no ho fem, mai sabrem si aquell camí era el que havíem de seguir!

Dia de sorpreses!

Com acaba el dia??
amb una dedicatòria del gran autor JOAN ROURE, quin privilegi tenir aquesta pàgina escrita per ell. gràcies pel llibre i sobretot per dedicar-me unes línies!
us ensenyo la dedicatòria, amb molt de gust el llegiré!

Gran motivació

Molt bones gent!
vull compartir amb vosaltres una gran motivació que he rebut d'una amiga.
Només dir-vos, ja que no puc avençar esdeveniments perquè de moment és una idea, que pot sortir d'aquí, un segon llibre molt potent! ella m'ha dit una idea, jo l'he ampliat una mica per fer-la més extensa, si tot surt tal i com avui s'ha plantejat, el segon llibre ja us faig saber que tindrà un potencial brutal.
per què us conto això? perquè gràcies a ella he rebut la motivació perfecta d'avui, la dosis de positivisme que em faltava i les ganes de continuar endavant en aquest projecte.
Tal i com he arribat a casa m'he posat "manos a la obra".
La seva frase de "te he motivado, hazlo", ha set un subidón d'adrenalina impressionant, de vegades la motivació i les ganes no es veuen, simplement et busquen i tu has de deixar que et trobin.
aquest és un clar exemple que no tota motivació és troba amb l'esport, també es troba asseguda en una cadira, o de peu recolzada a la paret,...
Cadascú té la seva motivació, busqueu-la o deixeu que os busqui!
Gracias Estefi! 😉

no es pot ser més clara

bones a totes i a tots,
ahir una amiga em va donar la seva opinió sobre el meu llibre, li vaig deixar llegir a canvi de que em donés la seva opinió sincera, i sabeu quina va ser la seva resposta?
- m'ha agradat molt! l'inici és dur, després és motivaador, després és un 'estàs com una puta cabra' i el final és un 'ole tu'!.
jajajajajaja crec que ha set la millor opinió d'un llibre que he escoltat mai.
aquest és un exemple d'opinió sincera, precisa i correcta.
ja no dubto si és sincera o no, aquestes paraules, si et surten al moment i són clares i contundents, és impossible que ho diguis per complir.
ho fico per compartir aquesta plena motivació amb vosaltres.
ja veieu que unes simples línies et pot fer sentir gran, aquí està el poder de la paraula.
aquí es demostra el que porto parlant en aquestes entrades, l'esforç en aconseguir el que un es proposa.
el no rendir-se, encara que costi té la seva recompensa.
gràcies Anna per pujar-me encara més l'autoestima, és el pas que em faltava per no mirar enrere.
i amb això vull dir que no ens podem rendir, que continuem buscant i seguint les nostres il·lusions.
tard o d'hora sorgeixen, no decaiguem i continuem endavant.
si a mi la EM no m'ha frenat, a vosaltres res us pot frenar.

Joan Roure

aquest mati he tingut l'honor de conèixer un gran autor i una gran persona, Joan Roure.
m'ha donat l'oportunitat de poder parlar amb ell i he escoltat un resum de la seva obra. Crec que arribarà lluny, l'obra és fantàstica, es titula LA CASA ENTRE EL SORGO.
per què conto això? doncs perquè com ja sabeu he escrit una obra i volia consells per entrar en aquest món. no he dubtat en contactar amb ell.
explico tot això en aquest blog perquè a part de voler-ho compartir amb vosaltres, ha set una gran espenta per seguir un dels meus objectius, si que no serà fàcil però com diu ell, per aconseguir arribar on un es vol has de picar pedra, picant i picant arribaràs on t'ho proposis.
amb això també vull dir que no ens podem rendir, hem d'anar provant i provant, si realment volem i, d'una certa manera ho necessitem per estar orgullosos de nosaltres i ser feliços, lluitem! no ens semblarà tan costós si el final és el que busquem.
tenim que ser feliços i lluitar per allò que volem aconseguir.
només nosaltres sabem el que realment ens fa feliç!
adjunto foto de l'autor Joan Roure posant amb el seu llibre, busqueu-lo! no us arrepentireu!😉😉

Pilar Jericó

Bones,
feia dies que no escribia i direu per què?
doncs per que no trobava les paraules adequades per motivar-vos ni motivar-me. fins avui.
més que paraules, us he adjuntat un enllaç de Pilar Jericó que he conegut gràcies a la sessió d'avui.
una persona molt profunda i contundent en els seus comentaris.
M'ha il·luminat i despertat la motivació. Gràcies amb això he tingut l'espenta de veure més enllà, d'obrir els ulls.
Crec que aquest enllaç l'he de compartir amb vosaltres, és molt positiu i personalment m'ha desbloquejat moralment.
espero que us sigui útil!
recordeu que tot té solució i sobretot...el no ja el tens...




https://youtu.be/SeButRXVhKI

reflexió

bones,
us passo un vídeo d'uns tres minuts que invita a la reflexió.
m'he l'ha passat un amic i al veure'l directament he pensat en vosaltres, ho volia compartir tal com ho ha compartit ell.
en aquest vídeo no serveix la frase de el orden del factor no altera el producto.
altera i molt, depèn de l'ordre que es fiqui a la vida, de l'ordre d'importància, sense donar-nos compte, no donem importància al que fem, com ho fem i per què ho fem. Simplement actuem i no ens parem a pensar de com vivim i vivim estressats, sense temps per nosaltres ni pels demés, no tenim temps per gaudir de la vida, ens ho busquem nosaltres per tant, som els únics que ho podem arreglar.

Manos a la obra!

aconseguit!

molt bones gent,
després de dos caps de setmana de reptes no superats, us puc dir que el tercer cap de setmana ho he aconseguit! ruta al castell de Gimenells de 7,6 km.
Per què ho he aconseguit?
doncs per què en cap moment m'he rendit, simplement he buscat alternatives i trobar la clau de desbloqueig, tenir la ment positiva en tot moment ,'ha ajudat a obrir horitzons, obrir portes, i buscar el camí correcte. La clau? El positivisme! i aquí la foto finish.
aquí demostro que si volem ho tenim, no us rendiu mai, tard o d'hora s'obtenen els resultats esperats.

enllaç

bones!!!
us passo un enllaç d'en Marco Nisida, l'he descobert i per aquest blog és genial.
n'hi ha més, us invito a veure'ls!


https://www.youtube.com/watch?v=YEsU1_QnbZQ


Cap ben alt i a conquistar la vida! demostreu qui realment sou!!!

No té perquè sortir a la primera

bé, ja veieu que el títol no es gaire positiu que diguem.
avui he anat a Alquézar, el meu poble d'Aragó, a fe la ruta de Las Pasarelas, després d'assabentar-me de que a causa d'un despreniment es desviava per un barranc, no l'he pogut fer.


Aquesta és la foto start-finish, ja que ni he començat.

Alternatives va!

voltes pel poble, amunt i avall, crec que he fet fins i tot la mateixa distància.

almenys he gaudit dels paisatges i la "ruta" que és el que compta.
Lo normal és agafar el cotxe i marxar cabrejada.
doncs no! jo vaig més enllà, si no ha pogut ser és perquè avui no és el dia de fer aquella ruta en concret, doncs simplement penso en fer una altra, alternatives abans de rendir-me, ho recordeu?
com ja anem veien la negativitat no porta enlloc, només en passar mals moments, no creieu que la vida està per gaudir-la i no per crear problemes on no n'hi han?
això és el que he fet, evidentment he tingut el meu moment de baixa moral. injecció de positivisme i avanti!
no deixeu que les coses negatives s'apoderin de vosaltres. Nosaltres som els amos de la nostra ment!

 

imatge

os vull mostrar una imatge que val més que mil paraules.


tragueu les vostres pròpies conclusions, jo ho tinc clar!


de vegades no cal llegir tant per saber el què s'expressa.

la companya de viatge

Us vull presentar la que a partir d'ara serà la nostra companya de viatge, dic nostra per que anem dos, la EM i jo.
si que per l'-ultima experiència hi havia una panyoleta diferent, aquesta és l'oficial feta a patchwork per la meva mare, amb un petit detall que és la senyera, d'on sóc i d'on visc i d'on em sento.


jo la batejo com el meu amulet, la que em dóna les forces per continuar, la que em fa pensar quant començo a decaure, llavors penso...el no ja el tens...
clar que el no ja el tenim, des de que vam néixer tenim el no amb tot, això significa que ens hem d'oblidar d'aquesta paraula tan negativa, no es pot permetre que una simple paraula de dues lletres ens creï aquesta por.
no ens pot crear aquesta por dues lletres que sense context no signifiquen res.
en els reptes que ens proposem a la vida, em de suprimir el NO, inconscientment ja comencem amb el no, deixem-lo de banda i busquem el SI amb totes les nostres forces.
això és el que significa aquesta panyoleta per mi, qualsevol pot tenir un amulet on s'aferri a ell per aconseguir l'èxit, si no ho teniu feu-lo ara, busqueu alguna cosa que tingui sentit i que us doni energia positiva. A mi m'està donant molt bones vibracions i força, ho vaig experimentar l'altre dia.

repte-experiència

bones,
bé ahir vaig proposar-me un "petit" repte, pujar a los mallos de Riglos, una ruta de 5,5 km anomenada el camino del cielo. Normalment aquesta ruta es fa en 2h i  30'. ara vaig jo.
començaré dient que en comptes del Camino del Cielo, jo ho vaig titular Camino del Infierno!
vaig estar 8h caminant, pujant i baixant muntanya, per a què mentir, ho vaig passar realment malament. només la muntanya i jo sabem el que ha passat allà dalt.
fóra penes i al lío. ho explico detalladament al meu llibre.
Com a experiència ha set extraordinària, donant-me consells positius per tot el camí, animant-me, donant-me forces per demostrar-me que jo puc, que l'EM no em frena, un cop més m'ha ensenyat a lluitar contra ella. amb això vull demostrar que tothom podem fer el que ens proposem, costi el que costi. No us rendiu, lluiteu pel que voleu, crea una satisfacció infinita.
encara que ho hagués passat malament, que no hagués disfrutat gens dels paisatges, veient com voltors i àligues volaven sobre meu, no tenir aigua, etc... he tret coses positives, sempre s'ha de buscar el positivisme en tot el que fem.
una d'elles que gràcies amb això vaig veure dos litres d'aigua! ja que normalment no en bec, una altra que la gent que et trobes pel camí tenen molt de companyerisme i no et sent sola en cap moment, si fa falta t'ajuden sense cap compromís, anglesos, francesos, vascos, madrilenys, de tot!
un altre aspecte positiu seria que m'he donat compte que puc arribar lluny, al principi de tot no podia caminar sense un bastó, avui en dia el bastó està treient pols i jo he pujat una muntanya!
bé acabaré aquí penjant tres fotos, però abans vull agrair personalment a les dues persones que em van rescatar i ajudar a veure la llum, dos molt bones persones, de Madrid, que no em van deixar continuar sola de cap de les maneres, van deixar la seva ruta per fer la meva, estaré eternament agraïda. Gràcies!

factor clau de tot, la paciència...

ruta Camino del Cielo de riglos i les seves dades

Foto Finish amb EL NO JA EL TENS

enllaç

us passo un enllaç de Victor Kuppers, eres lo que transmites.






https://www.youtube.com/watch?v=8JFqxNjd4K4&t=256s






molt bo, ens ajuda a pensar les coses que ja es saben. explica el que us deia de la fórmula (C+H)*A

el cos m'ho demana

el cos m'ho demana si!
aquest cop a fer esport, l'activitat que més em fa sentir lliure i plena de felicitat.
ja veieu que jo sóc una persona que pensa una cosa i no li dóna voltes a buscar els per què, no no, per mi és perdre el temps, sóc una persona que ho pensa i al moment actúa, com si t'agafa un rampell doncs igual, acció-reacció.
aquest cop crec que serà a llarg termini... o no, coneixent-me...
l'altre dia no sé el per què, ni ho vull saber la veritat, em va donar per pujar una muntanya, sisi jo que no puc caminar ni un km casi, vull pujar una muntanya. això si, entrenant-me bé i assessorant-me.
primer que tot aniré a fer senderisme per llocs marcats i provar diferents nivells, forçar la musculatura i controlant la fatiga, no és un repte fàcil però ho aconseguiré. perquè? vinga que ja ho sabeu, perquè RES ENS FRENA! ni a mi ni a ningú.
si ho volem, ho aconseguim, com diu el nom d'aquest blog, EL NO JA EL TENS, oblidem-nos del no i a per el SI, dibuixem el destí marquem-nos els nostres propis obstacles, busquem objectius, confiem en nosaltres. fem-ho ara, no deixem per demà el que podem fer avui, el mañana no existe!

més reptes!

hola,
bé, després del primer repte que ja el vaig finalitzar, he de buscar altres sortides.
m'he marcat dos petits reptes no esportius, no tot ha de ser en moviment també es poden marcar objectius quiet.
doncs jo en faré tres alhora,
el primer és aprendre a escriure amb l'esquerra, ja que un dels meus "defectes" és perdre la força de la part dreta i si he de començar a signar autògrafs doncs... jeje.
fóra conyes, aquest objectiu me'l marco perquè amb aquesta vida no em de deixar d'aprendre coses, ens em créixer, i com es creix? aprenent.
el segon objectiu és aprendre la llengua italiana, direu i això? doncs perquè és una llengua que sempre m'ha agradat i ara és el moment d'estudiar-la, almenys mantenir una conversa.
però jugo en desavantatge, un dels factors de la meva amiga EM és la falta de concentració.
aquí he de fer una mica més d'esforç per guanyar aquest factor, em demostraré a mi mateixa que puc amb ella, que res em frenarà, que encara que em guanyi el primer assalt, jo guanyaré el combat.
aquesta força que em fa dir aquestes coses és la motivació, la motivació de superar-me, de lluitar, de no estancar-me i esperar a veure el que vindrà.
No! en aquesta vida no estem per estar quiets i esperar, ens fica obstacles per superar-los, per demostrar que nosaltres podem.
i el tercer és començar a estudiar criminologia, per tenir més coneixements, perquè m'agrada, potser en un futur estigui treballant en un laboratori criminalista, qui sap.
la frase típica de la gent que no té aspiració a res, és...el destí està escrit. quin destí? qui l'ha escrit? jo sóc partidària de que el destí se'l marca cadascú, quant elegeixes un camí o un altre, estàs dibuixant el teu propi destí, no hi ha cap llibre que es tituli EL DESTI DE L'IMMA per exemple, a cas quant naixem, sortim amb el llibre sota el braç? No! penseu detingudament. no tingueu por de provar maneres de fer, maneres de pensar, maneres de fer camí. NOSALTRES elegim el nostre destí.
comencem des d'avui a tenir les nostres pròpies iniciatives i... sense por!

(C+H)*A

Com no podia faltar una operació matemàtica sent jo, us explicaré que significa.


C= coneixements, que té cadascú dels seus estudis.
H= habilitats, fa referència a les facilitats que desenvolupar algunes activitats o feines.
A= actitud, la actitud tant positiva com negativa, depèn de cadascú.

llavors quedaria (coneixements+habilitats)*actitud.
Que en traieu d'això? molt fàcil.
si que tenir més coneixements que menys ajuda a obtenir més facilitat alhora de trobar la feina perfecta.
si que tenir habilitats en algunes o moltes activitats et fa sentir útils.
si sumem les dues coses obtindrem un resultat molt favorable per als demés.
què passa si la nostra actitud és negativa? quina operació ens falta fer? la multiplicació! si la nostra actitud és negativa o nul·la, quin resultat tindrà aquesta fórmula? el resultat de l'èxit serà el fracàs, ja pot ser el rei dels coneixements i la persona més hàbil del món que sense una actitud positiva no va enlloc.
què passa si tenim un actitud positiva? doncs que el resultat serà un èxit! el que compta és tenir una gran capacitat d'autoestima, aquesta és la clau per obtenir el resultat que esperem, per aconseguir els coneixements i habilitats que volem hem de tenir una actitud positiva, ens ajudarà a pujar on nosaltres volem arribar i ens farà créixer personalment.
siguem positius, siguem feliços, siguem el que nosaltres volem ser, fem que la nostra vida sigui un èxit, demostrem-nos el que valem i lluitem per aconseguir el que ens proposem.
llavors veureu com moltes portes que teníeu tancades per no confiar en vosaltres, s'obren.
memoritzeu aquesta fórmula i apliqueu-la en tot moment.

enllaç

us vull ficar un enllaç que per mi va ser de molta ajuda, és molt positiu, mentre vagi passant segur segur que dieu, ostres és veritat, jo sóc així o això em passa.
espero que el gaudiu igual que jo en el seu dia  i us ajudi a ser més positius.


es titula no fabriques fantasies cuando quieras realidades

.https://www.youtube.com/watch?v=IvTio0FJf6Y

primera motivaíó

primer que tot, quant ja ho tinc acceptat que no és el mateix que assimilat, crec que qualsevol malaltia no s'acaba d'assimilar.
bé, ara que ja ho he acceptat, la meva "amiga", li direm EM, comencem a entrenar-nos.
ens proposem a fer el següent ( aquest l'explicaré per sobre ja que estic escrivint un llibre),
el primer repte en 30 dies!
el repte consisteix en poder córrer 200 metres o almenys sentir aquella sensació de quant era lliure de problemes.
he de dir que no podia córrer ni un metre per això els 200 metres.
només puc dir que han set uns 30 dies fabulosos, amb pros i contres, fatiga, impotència però amb ganes de continuar, de gaudir dia a dia, com diu el nom del blog, el no ja el tens.
no ens hem de rendir a la primera, si no surt torneu a provar les vegades que faci falta, hi haurà un moment que ho aconseguireu, que els esforços han valgut la pena.
jo mai dic la paraula NO amb temes de superació, no m'agrada, trobo una sortida fàcil i em sento com si em tallessin les ales.
si teniu una il·lusió, alguna cosa que vulgueu aconseguir, no us rendiu al primer intent, si no surt busqueu altres alternatives, oportunitats i veureu com aquell NO que teníeu al principi desapareix, si lluiteu ho aconseguiu.

presentació

bones,
em dic Imma i tinc 30 anys, per què faig aquest blog? doncs per ficar una mica de motivació al cos i per dir-vos que no tenim excusa per aconseguir els nostres objectius.
us explico el meu cas,
tot era normal fins que el dia 5 de febrer de 2017 em van diagnosticar esclerosi múltiple, una malaltia crònica degenerativa del sistema nerviós central.
com ho he afrontat? doncs com afrontaríeu una malaltia? no gaire bé no?
però us diré una cosa, en cap moment m'he vingut avall, evidentment tinc els meus moments de prepotència, al cap i a la fi no m'he d'amargar ni perdre el temps deprimint-me si no marxarà.
com diu el dit, si no puedes con el enemigo juntate a él, és el que he fet, és la meva amiga, la que no EM deixarà sola en cap moment, la que m'ensenyarà a lluitar i guanyar-la, la que EM farà cada cop més forta i la que m'ajudarà a tirar endavant amb la frase EL NO JA EL TENS.
així que "gràcies" per ajudar-me a guanyar-te.
el que vull fer d'aquest blog és explicar-vos els reptes que em proposo per demostrar que res em frena i anar explicant anècdotes o copiar enllaços realment motivants per a qui necessiti aquesta espenta ho pugui aprofitar
també m'agradaria que m'expliquéssiu els vostres, també m'ajudarà a mi.
gràcies i a per totes!

en procés de construcció

molt bona tarda a tots,
com podeu comprovar aquest blog està en construcció, sóc novell així que paciència.