Avui és un dia de celebració, avui fa un any del meu diagnòstic, avui fa un any que sé el per què de moltes coses i avui fa un any que sóc més forta.
Per què celebro una cosa així? doncs perquè m'agrada viure la vida i gaudir dels petits moments que em regala i que menys celebrar que aquest repugnant virus m'ha ajudat a ser cada cop més forta i a esforçar-me i superar-me cada dia, gràcies a la meva "compi", sé el que vull aconseguir, vull aconseguir la felicitat. Abans no era conscient, la vida passava davant meu sense donar-me compte. Ara continua passant, però veig a cada instant on està, ara! ara visc la vida, faig el que m'agrada, intento aconseguir el que em proposo, gaudeixo dels intents, dels obstacles, del dia a dia.
m'aixeco cada mati amb alegria, amb ganes de menjar-me el món i veure la llum on és fosc.
us fico la fotografia del pastís que la compi i jo ens em menjat i ben agust!
el desig que he pensat al bufar la vela? normalment no es diu però compartiré amb vosaltres el desig de que algun dia surti de dins de tots els que ho patim, de que no entri a nous cossos i que desaparegui de per vida, li puc donar les gràcies per haver-me fet més forta i ensenyar.me a lluitar contra ella però no la puc felicitar, només li puc enviar un missatge... no saps a quin cos t'has ficat! un cop surtis, no voldràs tornar a entrar a cap altre! no et deixarem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario